Per a qui busca bolets, camina pel bosc o el vol protegir

Més bosc, menys mans: la massa forestal d'Espanya en 25 anys i com cuidar-la

Espanya té avui uns dos milions d'hectàrees més de bosc que l'any 2000, i gairebé tot aquest bosc nou ha crescut tot sol, sense que ningú el plantés^{1, 2}. El 2025 van cremar 354.747 hectàrees de terreny forestal, segons l'avanç provisional, més que cap altre any des del 1994^{3, 4}. Les dues xifres són més a prop l'una de l'altra del que sembla. Aquesta és la història d'un quart de segle de camp que es buida, de foc, de plaques i de molins, i del que sí que funciona per cuidar el bosc, també quan hi surts a buscar bolets o a caminar.

La superfície forestal d'Espanya, del 2000 fins avui

Per a la FAO, és bosc qualsevol taca de més de mitja hectàrea on les capçades d'arbres de més de cinc metres cobreixin més del 10 % del sòl⁵. Amb aquest criteri, Espanya va passar de 17,1 milions d'hectàrees de bosc el 2000 a 19,1 milions el 2025, el 38 % del seu territori¹. L'última dada mesurada és del 2022, i la del 2025 la repeteix; la barra del 1990 surt d'un altre mapa, sense calibrar amb els següents, i probablement exagera el salt d'aquella dècada⁶.

El ministeri compta una altra cosa. Per a la Llei de forests, tot terreny amb arbres, arbustos, matoll o pastura que no sigui conreu ni ciutat és forestal⁷, i així la superfície forestal suma 28,6 milions d'hectàrees, el 56 % d'Espanya⁸. Són dues maneres de comptar, i no es poden restar l'una de l'altra.

La superfície arbrada va tocar fons cap al 1940, amb uns 11,7 milions d'hectàrees, i entre el 1975 i el 2009 en va guanyar més de 200.000 l'any⁹. Les xifres antigues varien, però apunten en la mateixa direcció: avui hi ha més arbres que fa un segle¹⁰.

La massa forestal, a més, s'ha fet més espessa: la fusta en peu va créixer un 47 % entre el 2000 i el 2025¹¹. I es talla poc: el 2024 es van treure del bosc 17,4 milions de metres cúbics de fusta, una mica més d'un terç del que creix en un any⁸, i Forest Europe situa Espanya entre els països europeus que menys aprofiten el seu bosc¹². Un bosc que creix sense que ningú el treballi acumula fusta, branques i matoll. Més bosc no és el mateix que un bosc cuidat.

Per què creix el bosc: el camp que es buida

La major part d'aquest bosc no s'ha plantat: ha ocupat el lloc que deixaven l'arada i el bestiar. Entre el 2015 i el 2025, més de nou de cada deu hectàrees noves van aparèixer per expansió natural², i la repoblació gairebé s'ha aturat: el 2024 es van forestar 1.814 hectàrees de terres agràries, davant de les 37.230 del 2001⁸. La Sociedad Española de Ciencias Forestales atribueix l'avenç de l'arbrat entre els anys setanta i noranta a l'èxode rural i a l'abandonament de les terres més pobres⁹.

L'enquesta de conreus del Ministeri d'Agricultura comptava 17,6 milions d'hectàrees de terres de conreu el 2004 i 16,7 milions el 2024: unes 900.000 menys^{13, 14}. Al darrere hi ha menys gent que treballa la terra. Les explotacions agràries van baixar d'1,29 milions el 1999 a menys de 915.000 el 2020, i entre el 2009 i el 2020 va tancar gairebé un terç de les que tenien bestiar^{15, 16}. Espanya tenia 24,4 milions d'ovelles el 2000 i 13,5 milions el 2024, un 45 % menys¹⁷.

La dada del 2025 canvia de mètode¹⁷. El cens no diu on pastura cada animal, però menys ramats vol dir menys boques per al matoll.

El camp també s'ha buidat de veïns. El Banco de España calcula que 3.403 municipis, el 42 %, estan en risc de despoblament, i que només el 12,7 % del territori està habitat, davant del 68 % de França; i adverteix que la desaparició d'aquests pobles pot comportar més incendis i menys biodiversitat¹⁸.

No tot va en la mateixa direcció. Des del 2018, els municipis de menys de 5.000 habitants han guanyat 163.027 veïns, sobretot arribats de fora, tot i que Galícia, Astúries, Extremadura i Castella i Lleó en continuen perdent¹⁹. I el camp que no s'abandona s'intensifica: entre el 2010 i el 2019 el regadiu va créixer un 14 %²⁰. El bosc que avança, a més, tanca prats i clarianes rics en espècies²¹.

Incendis forestals a Espanya: més bosc, més combustible

El foc és l'altra cara de l'abandonament. A la província de València, 130 anys de registres mostren que cap als anys setanta els incendis es van duplicar i la superfície cremada es va multiplicar aproximadament per deu, sobretot pel combustible que va deixar el camp abandonat²².

Però la tendència de fons sorprèn. El 1978, el 1985, el 1989 i el 1994 van cremar més de 400.000 hectàrees de terreny forestal, i cap any d'aquest segle no ha arribat a aquesta xifra^{4, 3}. Entre el 1980 i el 2013, amb més mitjans d'extinció, sobretot aeris, la superfície cremada va baixar en el conjunt del país i a la majoria de les províncies, tot i que els factors de risc augmentaven²³.

El que ha canviat és la forma del problema: menys incendis, i alguns d'enormes. El 2005 hi va haver 25.492 sinistres⁴; el 2025, 8.199³. I tot i així el 2025 va ser el pitjor any des del 1994: 354.747 hectàrees, més del triple de la mitjana de la dècada anterior, de les quals 103.108 arbrades^{3, 4}. Seixanta-tres grans incendis, de més de 500 hectàrees, van cremar el 87 % d'aquesta superfície, i cinc dels setze incendis de més de 20.000 hectàrees registrats des del 1968 es van produir l'agost del 2025, entre Galícia, Lleó i Zamora³. Les dades des del 2020 són provisionals, i el 2026 tampoc no ha donat treva: a 30 d'agost sumava 265.636 hectàrees²⁴.

El clima hi posa la resta. La temperatura mitjana d'Espanya ha pujat 1,75 °C des del 1961²⁵. Un estudi ràpid d'atribució, sense revisió per parells, calcula que un temps tan propici al foc com el de l'agost del 2025 al nord-oest de la península és avui unes 40 vegades més probable que en un clima 1,3 °C més fred, i també assenyala el despoblament i els boscos sense gestionar²⁶. Netejar el bosc ajuda, però no n'hi ha prou: reduir el combustible pot frenar el foc només quan el temps no és extrem²⁷.

I els bolets? La ciència no es posa d'acord. Un estudi en una pineda mediterrània espanyola preveu que la calor, en augmentar l'evaporació, podria reduir la collita aquest segle²⁸; un altre, en pinedes de Catalunya, calcula entre un 23 % i un 93 % més de bolets comercials fins al 2100, per una temporada més llarga²⁹. En pinedes de la Meseta, un altre treball va observar que la pluja hi pesa més que la temperatura³⁰.

Energia neta, sí, però no a qualsevol lloc

En una dècada, la fotovoltaica connectada a la xarxa va passar de 4.688 megawatts el 2015 a més de 41.500 el 2025^{31, 32}, i l'autoconsum en suma 9.092 més³³. L'eòlica va pujar de 9.918 megawatts el 2005 a 32.184 el 2024³⁴.

I ha servit. Les emissions de la generació elèctrica van baixar de 111 milions de tones de CO₂ el 2007 a 27 milions el 2024, un 76 % menys i el mínim des que hi ha registres³⁵; el 2025 van pujar a 29,5 milions, perquè es va cremar més gas³⁶. La major part de la caiguda correspon al carbó, que va passar de 67 milions de tones el 2007 a 1,5 el 2025, i el seu buit el van omplir les renovables, del 20 % de l'electricitat el 2007 al 57 % el 2024, i en part el gas³⁷.

La calor que asseca el bosc és la raó de ser d'aquesta transició. La pregunta no és si calen plaques i molins, sinó on es posen, perquè el terreny que ocupen gairebé mai no estava buit.

Plaques solars: quant terreny ocupen i de qui era

Ocupen menys del que sembla. El 2023 hi havia a Espanya 49.689 hectàrees de parcs fotovoltaics, segons el recompte de camp del Ministeri d'Agricultura³⁸, al voltant del 0,1 % del país³⁹. Amb tots els grans projectes que tenien permís ambiental a principis del 2023, s'arribaria a unes 100.000³⁸. A tall de comparació, entre el 2004 i el 2024 es van deixar de conrear unes 900.000 hectàrees^{13, 14}.

De les 23.095 hectàrees de plaques que van aparèixer entre el 2012 i el 2022, el 82 % eren secà, l'11 % regadiu i el 7 % terreny forestal i altres usos no agraris; el que més terreny va cedir va ser el cereal, seguit del guaret i del gira-sol³⁸.

Aquest secà és la casa dels ocells estepàris. El sisó va passar de 74.084 mascles censats el 2005 a 38.856 el 2016⁴⁰, i el 2023 va ser declarat en perill d'extinció⁴¹. El seu gran enemic és la intensificació agrícola, amb menys guarets, més pesticides i més regadiu; les renovables són una amenaça més⁴⁰, tot i que el mateix Ministeri reconeix que els estepàris són entre els ocells més afectats per les plantes solars⁴².

De vegades no és cereal. La planta Francisco Pizarro, a Càceres, es va projectar sobre unes 1.078 hectàrees de conreu, pastura i matoll, el 58 % sobre hàbitats d'interès comunitari i dins de dues àrees importants per als ocells⁴³.

Talar bosc per posar-hi plaques no és habitual, com mostra aquest 7 %, però passa: el maig del 2026, l'associació ANAV va denunciar la tala de més de 30 hectàrees d'alzinar a Jalance (València), plantat l'any 2000 amb ajuts europeus, en una zona d'especial protecció per a les aus⁴⁴. En canvi, a les plantes de Gala, Aurea i Gaetana, a Badajoz, la declaració ambiental preveia talar quatre alzines⁴⁵.

I hi ha opcions que amb prou feines demanen terreny: l'autoconsum a cases, comerços i indústries, o l'agrovoltaica, que combina panells i conreus i tot just comença. El 2026 el Govern espanyol va concedir 234 milions d'euros a 118 projectes, alguns amb cereal, olivera, vinya i fins i tot gírgola de panical i tòfona⁴⁶. I el Ministeri publica un mapa de sensibilitat ambiental per triar on s'instal·len l'eòlica i la fotovoltaica⁴⁷. Energia neta, sí; però abans en una teulada que al secà on encara cria el sisó.

Aerogeneradors als cims: pistes, torberes i ocells

L'eòlica trepitja poc terreny, però importa molt quin. A finals del 2025 Espanya tenia 33.274 megawatts eòlics⁴⁸ en uns 22.433 aerogeneradors i 1.454 parcs⁴⁹. Als Estats Units, on s'ha mesurat, un parc ocupa de manera permanent unes 0,3 hectàrees per megawatt, i gairebé el 80 % d'aquesta petjada són camins⁵⁰.

Les torberes de cobertor, zones humides de torba que entapissen algunes serres del nord-oest, són un hàbitat d'interès comunitari. A Espanya hi ha 252 aerogeneradors i 70,7 quilòmetres de pistes sobre torberes de cobertor reconegudes, gairebé tot dins de la Xarxa Natura 2000⁵¹. Tot i tenir menys del 0,2 % d'aquestes torberes d'Europa, Espanya és el país més afectat⁵¹.

Amb els ocells, el balanç té dues cares. Als centres de recuperació de fauna, els xocs amb línies elèctriques expliquen prop del 40 % dels ingressos d'ocells, i els aerogeneradors, al voltant del 5 %; però aquesta part va créixer un 230 % en deu anys, i els molins ja són el principal perill no natural per al voltor comú⁵². Parlem d'ingressos en centres de recuperació, no d'un recompte de totes les morts.

Té remei. En 20 parcs de Cadis, aturar determinats molins quan s'hi acosten els voltors en va reduir les morts un 92,8 %, a canvi de perdre menys del 0,51 % de l'energia⁵³. Un projecte de reial decret del 2025 obligaria els parcs nous a tenir sistemes d'aturada i a frenar les pales les nits de juliol a octubre amb vent fluix, quan volen els ratpenats; no ens consta que s'hagi aprovat⁵⁴.

L'altra sortida és renovar els parcs vells. Gairebé el 30 % de la potència eòlica té més de 20 anys, i el 2025 set parcs renovats van passar de 147 molins a 20⁴⁹.

Erosió i desertificació: el sòl que es perd

L'Inventari Nacional d'Erosió calcula una pèrdua mitjana de 12,26 tones per hectàrea i any, i més de 25 tones en el 10 % del territori⁵⁵. El model europeu, amb altres dades, dona unes 4 tones per a Espanya, davant de 2,5 de mitjana a la Unió⁵⁶. Són models, no mesuraments, i no coincideixen; però amb el mateix mètode per a tothom, Espanya queda per sobre de la mitjana.

El 74 % d'Espanya té un clima àrid, semiàrid o subhumit sec, cosa que la fa sensible a la desertificació, tot i que això no vol dir que estigui degradada⁵⁷. L'últim mapa oficial de risc, preliminar i del 2008, situava en risc alt o molt alt el 17,85 % del territori⁵⁷, i l'estratègia nacional del 2022 continua fent servir aquestes xifres²⁰.

I sota les plaques? En tres plantes del sud de França, amb un clima semblant, anivellar el terreny i treure la vegetació va empitjorar l'estructura del sòl; on la planta va ocupar vinyes abandonades, el sòl no va quedar pitjor que el d'aquelles vinyes, però el de les pinedes i els matollars veïns era millor⁵⁸. Sobre un camp ja llaurat es perd poc; sobre terreny forestal, força més.

Gestionar el bosc: el que sí que funciona

Si el problema és un bosc que creix sense que ningú se n'ocupi, la resposta passa per tornar-lo a treballar. Només el 27,8 % de la superfície forestal té un pla de gestió⁸; el 2005 era el 13,8 %, tot i que part de la pujada recent es deu a un canvi en la manera de comptar de Catalunya⁵⁹. El 72 % dels terrenys forestals són de propietat privada⁶⁰.

Ovelles i cabres contra el foc

A Andalusia, la Red de Áreas Pasto-Cortafuegos paga pastors perquè els seus ramats mantinguin nets els tallafocs. El 2022 eren 181 ramaders i més de 100.000 animals sobre unes 5.700 hectàrees, vuit vegades més que quan va començar, el 2005⁶¹. Les cabres i les ovelles redueixen el combustible, tot i que el matoll molt crescut els guanya la partida⁶². El seu límit és l'escala: aquestes mesures rarament cobreixen prou superfície per canviar com crema un paisatge sencer⁶³.

La resina torna a les pinedes

El 1961 Espanya produïa més de 55.000 tones de resina i uns 4.800 resiners treballaven les seves pinedes; el 2008 en quedaven un centenar⁶⁴. Després l'ofici va renéixer: d'1.443 tones el 2008 a 13.001 el 2017, gairebé totes a Castella i Lleó⁶⁵. Una pineda resinada és una pineda amb gent a dins.

Suro i devesa

Espanya produeix al voltant del 30 % del suro del món, entre 50.000 i 65.000 tones l'any segons qui faci els comptes, gairebé tot de finques privades; als anys seixanta superava les 100.000^{66, 65}. La devesa, alzines i sureres amb pastura i bestiar a sota, ocupa uns 3,5 milions d'hectàrees⁶⁷, i és un paisatge fet a mà que sense mans envelleix: en moltes deveses gairebé no neixen arbres nous, i la seca, un decaïment lligat a un patogen del sòl, a la sequera i a les males podes, afebleix alzines i sureres⁶⁸.

L'eucaliptus a Galícia

A Galícia, les masses pures d'eucaliptus van passar de 27.639 hectàrees el 1973 a 248.169 cap al 2009, segons els inventaris forestals⁶⁹. Des del 2021 una moratòria limita les plantacions noves, ara fins al 2030⁷⁰. Amb el 7,6 % de l'arbrat d'Espanya, Galícia va aportar el 2024 més de la meitat de la fusta tallada al país, i l'eucaliptus, el 37 % del total⁸. Una revisió científica li reconeix les dues cares: matèria primera per al paper i renda per a molts propietaris, i impactes ambientals que la gestió pot reduir⁷¹.

Bolets: una renda del bosc

Castella i Lleó, terra de rovellons i ceps, en regula la collita des del 2003: entre el 2013 i el 2016 el sistema cobria 432.132 hectàrees en 245 municipis, i el 15 % de la recaptació es reservava per millorar el bosc⁷². Segons el mateix programa, la micologia mou uns 65 milions d'euros l'any a la comunitat⁷³. I cuidar el bosc és cuidar la collita: les aclarides moderades augmenten la producció dels bolets comercials més importants, mentre que les tallades a mata rasa la redueixen, almenys durant un temps⁷⁴.

Curiositats del bosc espanyol

Com cuidar el bosc: el que pots fer tu

El bosc no es cuida només des dels despatxos. Qui hi surt a buscar bolets, a caminar o a observar ocells també decideix com queda. Gairebé vuit de cada deu incendis del 2013 al 2022 s'atribueixen a persones, a propòsit o per descuit, i el 6 % als llamps; moltes d'aquestes causes són suposades, no provades, i el càlcul és nostre⁷⁸.

Si busques bolets

• Abans de sortir, consulta les normes del lloc: molts boscos estan acotats, demanen permís i fixen un límit per persona i dia. T'ho expliquem al capítol Permisos i normes.
• Talla el bolet o gira'l amb compte, i no remenis la fullaraca ni rasclis: el que queda sota terra és la collita dels anys vinents. Més consells al capítol Com collir.
• Deixa els bolets molt petits i els passats, que continuen deixant anar espores, i porta cistell, no bossa.
• Cull només el que et menjaràs. On hi ha permís, una part del que pagues torna al bosc: a Castella i Lleó, el 15 % de la recaptació⁷².

Si surts a caminar

• No surtis dels camins, sobretot als prats d'alta muntanya i a les torberes, que es fan malbé amb facilitat i es recuperen molt a poc a poc.
• Res de foc al bosc quan està prohibit, que a l'estiu és gairebé sempre, i compte amb les burilles i amb les màquines que fan espurnes. Si veus fum, truca al 112.
• Deixa les barreres com les has trobat i respecta el bestiar: el que pastura al bosc també el cuida⁶¹.
• Emporta't la brossa i aparca on no barris el pas als bombers.

Si vols fer-ne més

• Compra el que dona un bosc treballat: xai i cabrit de pastoreig, mel, resina, suro, bolets de boscos regulats. Quan compris fusta o paper, busca els segells FSC o PEFC, que el 2024 certificaven a Espanya unes 785.000 i 2,8 milions d'hectàrees de bosc, respectivament⁸.
• Dorm i menja als pobles. La gent que hi viu és la que manté el bosc.
• Opina a temps. Els grans projectes de plantes solars i parcs eòlics passen per una avaluació ambiental amb un període d'informació pública, en què qualsevol persona pot presentar-hi al·legacions⁷⁹, i el mapa de sensibilitat del Ministeri mostra quines zones convé evitar⁴⁷.
• Apunta't a un voluntariat de neteja, plantació o seguiment de fauna. Les societats micològiques i els clubs de muntanya organitzen sortides cada temporada.

micomapa et diu quan i on és a punt el bosc, mai en quina clariana. Que continuï havent-hi bosc, i algú que en tingui cura, es decideix fora del mapa: als pobles, al camp i en el lloc que triem per al que ha de venir.

Obre el mapa Guia per començar

Fonts

Totes les fonts es van consultar el 14 de setembre de 2026. Les xifres d'incendis des del 2020 són provisionals.

1. FAO. Global Forest Resources Assessment 2025: Spain, table 1a, Extent of forest and other wooded land. 2025. fra-data.fao.org.
2. FAO. Global Forest Resources Assessment 2025: Spain, table 1d, Annual forest expansion, deforestation and net change. 2025. fra-data.fao.org.
3. MITECO. Los incendios forestales en España, 1 de enero a 31 de diciembre de 2025. Avance informativo (revisado). 2026. miteco.gob.es.
4. MITECO. Los incendios forestales en España. Año 2015 (Estadística General de Incendios Forestales). 2016. miteco.gob.es.
5. FAO. Global Forest Resources Assessment 2020. Terms and Definitions (FRA Working Paper 188). 2018. openknowledge.fao.org.
6. FAO. Global Forest Resources Assessment 2025: Spain, national notes for extent of forest (original data). 2025. fra-data.fao.org.
7. Jefatura del Estado. Ley 43/2003, de 21 de noviembre, de Montes (texto consolidado). 2003. boe.es.
8. MITECO. Anuario de Estadística Forestal 2024. Datos. 2026. miteco.gob.es.
9. Bravo, F. et al. (Sociedad Española de Ciencias Forestales). La situación de los bosques y el sector forestal en España. ISFE 2017. 2017. secforestales.org.
10. Verificat. Que España tenga más superficie forestal arbolada que hace 100 años no significa que los ecosistemas estén más sanos. 2023. verificat.cat.
11. FAO. Global Forest Resources Assessment 2025: Spain, table 2c, Growing stock. 2025. fra-data.fao.org.
12. FOREST EUROPE. State of Europe's Forests 2025. 2026. foresteurope.org.
13. MAPA. Encuesta sobre Superficies y Rendimientos de Cultivos (ESYRCE) del año 2004. 2005. mapa.gob.es.
14. MAPA. ESYRCE 2024, cuadro 3.1: distribución general de la tierra. 2025. mapa.gob.es.
15. INE. Censo Agrario 2009. Principales resultados. 2011. ine.es.
16. INE. Censo Agrario. Año 2020. 2022. ine.es.
17. Eurostat. Sheep population, annual data (apro_mt_lssheep). 2026. ec.europa.eu.
18. Banco de España. Informe anual 2020, capítulo 4: La distribución espacial de la población en España y sus implicaciones económicas. 2021. bde.es.
19. La Moncloa / MITECO. La población del medio rural crece en España por séptimo año consecutivo. 2025. lamoncloa.gob.es.
20. MITECO. Estrategia Nacional de Lucha contra la Desertificación, anexo I. 2022. miteco.gob.es.
21. Frei, T. et al. Can natural forest expansion contribute to Europe's restoration policy agenda? An interdisciplinary assessment. Ambio. 2023. pmc.ncbi.nlm.nih.gov.
22. Pausas, J. G. y Fernández-Muñoz, S. Fire regime changes in the Western Mediterranean Basin: from fuel-limited to drought-driven fire regime. Climatic Change 110:215-226. 2012. link.springer.com.
23. Urbieta, I. R., Franquesa, M., Viedma, O. y Moreno, J. M. Fire activity and burned forest lands decreased during the last three decades in Spain. Annals of Forest Science 76:90. 2019. link.springer.com.
24. MITECO. Avance informativo de incendios forestales del 1 de enero al 30 de agosto de 2026. 2026. miteco.gob.es.
25. AEMET. El año 2025 volvió a batir récords de temperatura en España (Informe sobre el estado del clima de España 2025). 2026. aemet.es.
26. World Weather Attribution. Extreme fire weather conditions in Spain and Portugal now common due to climate change. 2025. worldweatherattribution.org.
27. Moreira, F. et al. Landscape-wildfire interactions in southern Europe: implications for landscape management. Journal of Environmental Management 92:2389-2402. 2011. repositorio.ulisboa.pt.
28. Ágreda, T., Águeda, B., Olano, J. M., Vicente-Serrano, S. M. y Fernández-Toirán, M. Increased evapotranspiration demand in a Mediterranean climate might cause a decline in fungal yields under global warming. Global Change Biology 21(9):3499-3510. 2015. pubmed.ncbi.nlm.nih.gov.
29. Karavani, A., De Cáceres, M., Martínez de Aragón, J., Bonet, J. A. y de-Miguel, S. Effect of climatic and soil moisture conditions on mushroom productivity and related ecosystem services in Mediterranean pine stands facing climate change. Agricultural and Forest Meteorology 248:432-440. 2018. ebi.ac.uk.
30. Herrero, C. et al. Predicting Mushroom Productivity from Long-Term Field-Data Series in Mediterranean Pinus pinaster Ait. Forests in the Context of Climate Change. Forests 10(3):206. 2019. mdpi.com.
31. Red Eléctrica. REData: potencia instalada de generación (solar fotovoltaica). 2026. apidatos.ree.es.
32. Red Eléctrica. Informe de energías renovables 2025: solar fotovoltaica, potencia instalada. 2026. sistemaelectrico-ree.es.
33. Red Eléctrica. REData: potencia instalada de generación de autoconsumo. 2026. apidatos.ree.es.
34. Eurostat. Electricity production capacities for renewables and wastes (nrg_inf_epcrw): wind, Spain. 2026. ec.europa.eu.
35. Red Eléctrica. Informe resumen de energías renovables 2024. 2025. sistemaelectrico-ree.es.
36. Red Eléctrica. Informe resumen de energías renovables 2025. 2026. sistemaelectrico-ree.es.
37. Red Eléctrica. REData: estructura de la generación, generación renovable y no renovable y emisiones de CO₂, 2007-2025. 2026. apidatos.ree.es.
38. MAPA. AgrInfo n.º 37: Extensión y evolución de los parques fotovoltaicos en España. 2024. mapa.gob.es.
39. INE. Anuario Estadístico de España 1994, tabla 1.3.1: extensión superficial de las comunidades autónomas y provincias. 1994. ine.es.
40. MITECO, Comité Científico de Flora y Fauna Silvestres. Dictamen CC 54/2020 sobre el cambio del sisón común (Tetrax tetrax) a «en peligro de extinción». 2020. miteco.gob.es.
41. BOE. Orden TED/339/2023, de 30 de marzo, por la que se modifica el anexo del Real Decreto 139/2011 (Listado y Catálogo Español de Especies Amenazadas). 2023. boe.es.
42. MITECO. Guía para la elaboración de estudios de impacto ambiental de proyectos de plantas solares fotovoltaicas y sus infraestructuras de evacuación. 2022. miteco.gob.es.
43. MITECO. Resolución de 3 de noviembre de 2020, declaración de impacto ambiental de la instalación fotovoltaica FV Francisco Pizarro de 589,88 MWp (BOE-A-2020-13882). 2020. boe.es.
44. Tercera Información (nota de ANAV). ANAV denuncia el arrasamiento de un bosque de encinas de más de treinta hectáreas para instalar paneles solares. 2026. tercerainformacion.es.
45. MITECO. Resolución de 23 de julio de 2021, declaración de impacto ambiental de las plantas fotovoltaicas Gala, Aurea y Gaetana (BOE-A-2021-13151). 2021. boe.es.
46. MITECO. El MITECO concede 433,4 millones a 524 nuevos proyectos con almacenamiento de agrivoltaica, renovables en infraestructuras y bomba de calor. 2026. miteco.gob.es.
47. MITECO. Zonificación ambiental para energías renovables: eólica y fotovoltaica. s. f. miteco.gob.es.
48. Red Eléctrica. Renewable Energies Report 2025: Wind, installed capacity. 2026. sistemaelectrico-ree.es.
49. Asociación Empresarial Eólica. Anuario Eólico 2026. 2026. aeeolica.org.
50. Denholm, P., Hand, M., Jackson, M. y Ong, S. (NREL). Land-Use Requirements of Modern Wind Power Plants in the United States (NREL/TP-6A2-45834). 2009. docs.nlr.gov.
51. Chico, G. et al. The extent of windfarm infrastructures on recognised European blanket bogs. Scientific Reports 13:3919. 2023. pmc.ncbi.nlm.nih.gov.
52. SEO/BirdLife. Analizamos las causas por las que mueren las aves en España. 2023. seo.org.
53. Ferrer, M., Alloing, A., Baumbush, R. y Morandini, V. Significant decline of Griffon Vulture collision mortality in wind farms during 13-year of a selective turbine stopping protocol. Global Ecology and Conservation 38:e02203. 2022. tethys.pnnl.gov.
54. MITECO. Proyecto de real decreto de protección de la avifauna contra la colisión y la electrocución en líneas eléctricas de alta tensión y de prevención de la mortalidad en aerogeneradores (información pública). 2025. miteco.gob.es.
55. MITECO. Inventario Nacional de Erosión de Suelos 2022. Resumen. 2023. miteco.gob.es.
56. Eurostat. Estimated soil erosion by water, by erosion level, land cover and NUTS 3 regions (aei_pr_soiler). s. f. ec.europa.eu.
57. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Programa de Acción Nacional contra la Desertificación. 2008. unccd.int.
58. Lambert, Q., Bischoff, A., Cueff, S., Cluchier, A. y Gros, R. Effects of solar park construction and solar panels on soil quality, microclimate, CO₂ effluxes, and vegetation under a Mediterranean climate. Land Degradation & Development 32(18):5190-5202. 2021. doi.org.
59. MITECO. Estadística anual de gestión forestal sostenible. Resumen 2005-2022. 2024. miteco.gob.es.
60. MITECO. Tipología de la propiedad forestal. 2025. miteco.gob.es.
61. Junta de Andalucía. La Red de Áreas Pasto-Cortafuegos multiplica por 8 su superficie de actuación hasta las 5.700 hectáreas. 2022. juntadeandalucia.es.
62. Ruiz-Mirazo, J., Robles, A. B. y González-Rebollar, J. L. Two-year evaluation of fuelbreaks grazed by livestock in the wildfire prevention program in Andalusia (Spain). Agriculture, Ecosystems & Environment 141:13-22. 2011. frames.gov.
63. Varela, E., Hernández-Morcillo, M., Jay, M. et al. Capitalizing on integrated landscape approaches for wildfire risk mitigation in the Mediterranean region. iScience. 2026. pmc.ncbi.nlm.nih.gov.
64. Justes, A. y Soliño, M. La resina en Castilla y León (España): preferencias de resineros en tiempos de crisis económica. Madera y Bosques 24(1). 2018. redalyc.org.
65. MITECO. Estadística anual de otros aprovechamientos forestales. Tablas resumen 2005-2022. 2024. miteco.gob.es.
66. Ojalvo Ortega, L., Fernández Descalzo, E. y Sánchez-González, M. (ICIFOR-INIA-CSIC). Estudio de mercado del sector del corcho en España (proyecto IMFOREST). 2026. imforest.es.
67. Montero, G. La dehesa: definición, producciones del arbolado y tendencias de la gestión silvopastoral (datos de TRAGSATEC, 2008). 2017. 7cfe.congresoforestal.es.
68. Schnabel, S. et al. La dehesa: un paisaje cultural afrontando los desafíos del futuro. Atlas de la Desertificación en España. s. f. atlas-desertificacion.ua.es.
69. Xunta de Galicia, Dirección Xeral de Ordenación Forestal. 1.ª revisión del Plan Forestal de Galicia. Documento de diagnóstico. 2018. distritoforestal.es.
70. BOE. Ley 11/2021, de 14 de mayo, de recuperación de la tierra agraria de Galicia (texto consolidado). 2021. boe.es.
71. Tomé, M. et al. Opportunities and challenges of Eucalyptus plantations in Europe: the Iberian Peninsula experience. European Journal of Forest Research 140(3):489-510. 2021. api.semanticscholar.org.
72. de Frutos, P., Rodríguez-Prado, B., Latorre, J. y Martínez-Peña, F. Environmental valuation and management of wild edible mushroom picking in Spain. Forest Policy and Economics 100:177-187 (preprint). 2019. mpra.ub.uni-muenchen.de.
73. Micocyl (Junta de Castilla y León). Presentado en Castilla y León el contrato tipo agroalimentario de compraventa de setas. 2015. micocyl.es.
74. Domínguez-Núñez, J. A. y Oliet, J. A. Management of mushroom resources in Spanish forests: a review. Forestry 96(2):135-154. 2023. academic.oup.com.
75. INE. Estadística Continua de Población a 1 de enero de 2026. Datos provisionales. 2026. ine.es.
76. Eurostat. Area of wooded land (FAO), for_area. 2025. ec.europa.eu.
77. MITECO. Inventario nacional de emisiones de gases de efecto invernadero. Informe resumen, serie 1990-2024. 2026. miteco.gob.es.
78. MITECO. Inventario Español del Patrimonio Natural y la Biodiversidad: indicadores de incendios forestales, «Indicador 51. Número de incendios según la causa que los producen» (06c_egif_datos.xlsx). 2024. miteco.gob.es.
79. Jefatura del Estado. Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental (texto consolidado). 2013. boe.es.