Llegir el bosc abans que parli
Com predim quan surten els bolets
Una sortida de bolets sembla el miracle d'un matí. No ho és. Es prepara durant setmanes, sota terra, seguint unes regles que la ciència fa dècades que estudia. micomapa les aplica cada nit a cada zona.
El que passa sota els teus peus
El miceli viu amagat al sòl tot l'any, entre les arrels dels pins i dels faigs. Espera. Quan arriba una pluja de les que xopen, es posa en marxa; si la terra guarda aquesta humitat i la temperatura baixa fins al punt just de la tardor, al cap d'unes setmanes empeny cap amunt el que tu trobaràs. Si el sòl s'asseca abans, si glaça, si la calor encara no se n'ha anat, la sortida s'avorta i no ho sabràs mai. Tret que algú ho estigui vigilant.
El que mirem nosaltres
Cada nit recollim, per a cada zona del mapa, el que ha plogut els últims dos mesos, com n'és d'humida la terra a la fondària on viu el miceli i quina temperatura té, avui i els pròxims quinze dies. Ho creuem amb el bosc que hi ha a cada zona, amb la seva altitud i amb el calendari de cada espècie. D'aquí en surt una sola xifra, de 0 a 100, que et diu quant s'assembla aquesta setmana a les que precedeixen una bona sortida.
Per què te'n pots refiar
El model no és cap invent: recull el que la recerca micològica europea ha anat demostrant els últims trenta anys sobre la pluja, la humitat, la temperatura i la fructificació, i ho aplica amb dades meteorològiques de qualitat professional. I és honest: quan el bosc no és a punt, el mapa és gris. Preferim un gris que l'encerta a un vermell que decep.
El que no farem mai
Assenyalar un punt. micomapa parla de zones d'uns cinc quilòmetres, mai d'una clariana ni d'un camí. El que hi trobis és teu i de ningú més. Tampoc no identifiquem bolets: què t'emportes a casa ho decideix el teu ull, o el d'algú que en sàpiga.